1.- INTRODUCCIÓ
La col·laboració ciutadana és un element del sistema democràtic indispensable per a l’eficàcia
del Dret. Una de les seves manifestacions més importants és la col·laboració per a aconseguir el bon funcionament de les institucions públiques i privades.
Aquesta es veu reforçada amb el deure de col·laboració que s’estableix a tot ciutadà quan presenciï la comissió d’un delicte, segons les disposicions processals penals, així com la possibilitat de participar en accions públiques amb la finalitat d’impulsar la recerca sobre actuacions contràries els interessos públics en diversos sectors regulats, com l’urbanisme, el medi ambient i el patrimoni històric.
A escala europea, s’han establert regulacions sectorials que incorporen instruments específics perquè, els qui coneixen d’actuacions irregulars o il·legals, puguin facilitar dades i informació útils als organismes supervisors.
Unit a tot això, també existeixen exemples d’accions cíviques que van advertir de l’existència de pràctiques irregulars i de corrupció, que han permès impulsar les recerques i, si és el cas, l’eventual enjudiciament i condemna.
No obstant això, aquests comportaments cívics i col·laboratius de la ciutadania, moltes vegades han generat conseqüències desfavorables per a aquells que els han dut a terme.
A conseqüència d’això, es va elaborar la Llei 2/2023, de 20 de febrer, reguladora de la protecció de les persones que informin sobre infraccions normatives i de lluita contra
la corrupció.
Aquesta norma, que transposa la Directiva (UE) 2019/1937 del Parlament Europeu i del Consell, de 23 d’octubre de 2019, relativa a la protecció de les persones que informin sobre infraccions del Dret de la Unió (coneguda com a “Directiva Whistleblowing”), es va elaborar amb la intenció de protegir aquests informants, establint unes obligacions procedimentals a les empreses i institucions públiques, així com de garantia dels drets dels informants i afectats, incloent-hi una protecció específica contra les represàlies que poguessin dirigir-se contra els informants a conseqüència de les infraccions o il·lícits comunicats.

GROUP SALTÓ, en el seu compromís amb l’ètica, la responsabilitat social i el respecte dels drets del seu personal, estableix el següent procediment de gestió d’informacions, que operarà en sinergia amb el sistema de Compliance adoptat, i manifesta expressament el rebuig a qualsevol tipus de represàlia, inclosa l’amenaça de rebre-la, contra qualsevol dels seus integrants que faci ús del Sistema Intern d’Informació.

2.- NECESSITAT D’IMPLEMENTACIÓ
En els articles 10 a 12 de la Llei 2/2023, referent al Sistema Intern d’Informació en el sector privat, es disposa que estaran obligats a disposar d’un Sistema Intern d’Informació:
A. Les persones físiques o jurídiques del sector privat que tinguin contractats cinquanta o més treballadors.
B. Les persones jurídiques del sector privat que entrin en l’àmbit d’aplicació dels actes de la Unió Europea en matèria de serveis, productes i mercats financers, prevenció del blanqueig de capitals o del finançament del terrorisme, seguretat del transport i de protecció del medi ambient a què es
refereixen les parts I.B i II de l’annex de la Directiva (UE) 2019/1937, del Parlament Europeu i del Consell, de 23 d’octubre de 2019, hauran de disposar d’un Sistema
Intern d’Informació que es regularà per la seva normativa específica amb independència del nombre de treballadors amb què comptin. En aquests casos, la Llei 2/2023 serà aplicable en el no regulat per la seva normativa específica.
Es consideraran incloses al paràgraf anterior les persones jurídiques que, malgrat no tenir el seu domicili en territori nacional, desenvolupin a Espanya activitats a través de sucursals o agents o mitjançant prestació de serveis sense establiment permanent.
C. Els partits polítics, els sindicats, les organitzacions empresarials i les fundacions creades pels uns i els altres, sempre que rebin o gestionin fons públics.

2.1.- Persones Jurídiques no obligades
Les persones jurídiques del sector privat que no estiguin vinculades per l’obligació de tenir un Sistema Intern d’Informació, podran establir el seu propi Sistema Intern d’Informació, que haurà de complir, en tot cas, els requisits previstos en la Llei 2/2023.
2.2.- Grups de societats
En el cas d’un grup d’empreses, conforme a l’article 42 del Codi de Comerç, la societat dominant aprovarà una política general relativa al Sistema Intern d’Informació i a la defensa de l’informant, i assegurarà l’aplicació dels seus principis en totes les entitats que l’integren, sense perjudici de l’autonomia i independència de cada societat, subgrup o conjunt de societats integrants que, si és el cas, pugui establir el respectiu sistema de govern corporatiu o de governança del grup, i de les modificacions o adaptacions que resultin necessàries per al compliment de la normativa aplicable en cada cas.

El Responsable del Sistema podrà ser un per a tot el grup, o bé un per a cada societat integrant d’aquest, subgrup o conjunt de societats, en els termes que s’estableixin per la citada política. Per part seva, el Sistema Intern d’Informació podrà
ser un per a tot el grup.
Serà admissible l’intercanvi d’informació entre els diferents Responsables del Sistema del Grup, si n’hi hagués, per a l’adequada coordinació i el millor acompliment de
les seves funcions.
2.3.- Mitjans compartits en el sector privat
Les persones jurídiques en el sector privat que tinguin entre cinquanta i dos-cents quaranta-nou treballadors i que així ho decideixin, podran compartir entre sí el Sistema Intern d’Informació i els recursos destinats a la gestió i tramitació de les comunicacions, tant si la gestió es duu a terme per qualsevol d’elles com si s’ha externalitzat, respectant-se en tot cas les garanties previstes en la Llei 2/2023.

3.- ÀMBIT MATERIAL: MATÈRIES QUE PODEN COMUNICAR-SE
La Llei 2/2023, en l’article 2, protegeix les persones físiques que informin de:
A. Qualssevol accions o omissions que puguin constituir infraccions del Dret de la Unió Europea sempre que:
1. Entrin dins de l’àmbit d’aplicació dels actes de la Unió Europea enumerats en l’annex de la Directiva (UE) 2019/1937 del Parlament Europeu i del Consell, de 23 d’octubre de 2019, relativa a la protecció de les persones que informin sobre infraccions del Dret de la Unió, amb independència de la qualificació que de les mateixes realitzi l’ordenament jurídic intern, sent aquests els següents:
– Contractació pública.
– Serveis, productes i mercats financers i prevenció del blanqueig de capitals i el finançament del terrorisme.
– Seguretat dels productes i conformitat.
– Seguretat del transport.
– Protecció del medi ambient.
– Protecció enfront de les radiacions i seguretat nuclear.
– Seguretat dels aliments i els pinsos, sanitat animal i benestar dels animals.
– Salut pública.
– Protecció dels consumidors: Drets dels consumidors i protecció del consumidor.
– Protecció de la privacitat i de les dades personals, i de seguretat de les xarxes i els sistemes d’informació.
2. Afectin els interessos financers de la Unió Europea tal com es contempla en l’article 325 del Tractat de Funcionament de la Unió Europea (TFUE).
3. Incideixin en el mercat interior, fent referència amb això a la seva consideració com a espai sense fronteres interiors, en el qual la lliure circulació de mercaderies, persones, serveis i capitals estarà garantida, tal com es contempla en l’article 26, apartat 2 del TFUE, incloses les infraccions de les normes de la Unió Europea en matèria de competència i ajudes atorgades pels Estats, així com les infraccions relatives al mercat interior en relació amb els actes que infringeixin les normes de l’impost de societats o amb pràctiques la finalitat de les quals sigui obtenir un avantatge fiscal que desvirtuï l’objecte o la finalitat de la legislació aplicable a l’impost de societats.
B. Accions o omissions que puguin ser constitutives d’infracció penal o administrativa greu o molt greu. En tot cas, s’entendran compreses totes aquelles infraccions penals o administratives greus o molt greus que impliquin pèrdua econòmica per a la Hisenda Pública i per a la Seguretat Social.
Aquesta protecció no exclourà l’aplicació de les normes relatives al procés penal, incloent-hi les diligències de recerca.
A més, la protecció per a les persones treballadores que informin sobre infraccions del Dret laboral en matèria de seguretat i salut en el treball, s’entén sense perjudici de l’establerta en la seva normativa específica.
3.1.- Matèries excloses de la protecció d’aquesta llei
A. La protecció no serà aplicable a les informacions que afectin la informació classificada. Tampoc afectarà les obligacions que resulten de la protecció del secret professional dels professionals de la medicina i de l’advocacia, del deure de confidencialitat de les Forces i Cossos de Seguretat en l’àmbit de les seves actuacions, així com del secret de les deliberacions judicials.
B. No s’aplicaran les previsions d’aquesta llei a les informacions relatives a infraccions en la tramitació de procediments de contractació que continguin informació classificada o que hagin estat declarats secrets o reservats, o aquells l’execució dels quals hagi d’anar acompanyada de mesures de seguretat especials conforme a la legislació vigent, o en els quals ho exigeixi la protecció d’interessos essencials per a la seguretat de l’Estat.
C. En el supòsit d’informació o revelació pública d’alguna de les infraccions a les quals es refereix la part II de l’annex de la Directiva (UE) 2019/1937 del Parlament Europeu i del Consell, de 23 d’octubre de 2019, resultarà d’aplicació la normativa específica sobre comunicació d’infraccions en aquestes matèries, sent aquestes les referents a:
– Serveis, productes i mercats financers i prevenció del blanqueig de capitals i el finançament del terrorisme.
– Seguretat del transport.
– Protecció del medi ambient.

4.- ÀMBIT PERSONAL: SUBJECTES PROTEGITS
La Llei 2/2023 indica, en el seu article 3, que s’aplicarà a:
A. Informants que treballin en el sector privat o públic i que hagin obtingut informació sobre infraccions en un context laboral o professional.
Aquesta classificació comprendrà, en tot cas a:
1. Les persones que tinguin la condició d’empleats públics o
treballadors per compte d’altri.
2. Els autònoms.
3. Els accionistes, partícips i persones pertanyents a l’òrgan d’administració, direcció o supervisió d’una empresa, inclosos els membres no executius.
4. Qualsevol persona que treballi per a o sota la supervisió i direcció de contractistes, subcontractistes i proveïdors.
B. També s’aplicarà a:
1. Informants que comuniquin o revelin públicament informació, obtinguda en el marc d’una relació laboral o estatutària ja finalitzada.
2. Voluntaris i Becaris, treballadors en períodes de formació amb independència que percebin o no una remuneració.
3. Aquells la relació laboral dels quals encara no hagi començat, en els casos en què la informació sobre infraccions hagi estat obtinguda durant el procés de selecció o de negociació precontractual.

4.1.- Subjectes inclosos en la protecció
Les mesures de protecció de l’informant també s’aplicaran:
A. Si és el cas, específicament als representants legals de les persones treballadores en l’exercici de les seves funcions d’assessorament i suport a l’informant.

B. A les persones físiques que, en el marc de l’organització en la qual presti serveis l’informant, assisteixin al mateix en el procés.
C. A les persones físiques que estiguin relacionades amb l’informant i que puguin sofrin represàlies, com a companys de treball o familiars de l’informant.
D. A les persones jurídiques, per a les quals treballi o amb les quals mantingui qualsevol altre tipus de relació en un context laboral o en les quals ostenti una participació significativa.
A aquest efecte, s’entén que la participació en el capital o en els drets de vot corresponents a accions o participacions és significativa quan, per la seva proporció, permet a la persona que la posseeixi tenir capacitat d’influència en la persona jurídica participada.

5.- GESTIÓ PER TERCER EXTERN
La gestió del Sistema Intern d’Informació es podrà dur a terme dins de la pròpia entitat o organisme o acudint a un tercer extern; entenent-se es considera gestió del Sistema la recepció d’informacions.
La gestió del sistema per un tercer extern exigirà, en tot cas, que aquest ofereixi garanties adequades de respecte de la independència, la confidencialitat, la protecció de dades i el secret de les comunicacions.
L’existència de corresponsables del tractament de dades personals requereix la prèvia subscripció de l’acord regulat en l’article 26 del Reglament (UE) 2016/679 del Parlament
Europeu i del Consell, de 27 d’abril de 2016, relatiu a la protecció de les persones físiques pel que fa al tractament de dades personals i a la lliure circulació d’aquestes dades, i en la Llei orgànica 3/2018, de 5 de desembre, de Protecció
de Dades Personals i garantia dels drets digitals.
La gestió del Sistema Intern d’Informació per un tercer no suposarà un menyscapte de les garanties i requisits que estableix la llei, ni una atribució de responsabilitat distinta del Responsable del Sistema previst en l’article 8 de la Llei 2/2023.
El tercer extern tindrà la consideració d’encarregat del tractament a l’efecte de la normativa de protecció de dades. El tractament de les dades es regirà per l’acte o contracte referenciat en l’article 28.3 del Reglament (UE) 2016/679, del Parlament Europeu i del Consell, de 27 d’abril de 2016.
A aquest efecte, el Sistema Intern d’Informació serà gestionat per DESCOMPLICA’T.:

https://www.descomplicat.com/ca/denuncies.html

6.- CONTINGUT MÍNIM I PRINCIPIS DEL SISTEMA
El present procediment de gestió d’informacions respondrà al contingut mínim i principis següents:
A. Identificació de Canales Internos d’Informació als quals s’associen.
B. Inclusió d’informació clara i accessible sobre els canals externs d’informació davant les autoritats competents i, si és el cas, davant les institucions, òrgans o organismes de la Unió Europea; sent aquesta:
A nivell europeu, existeixen diverses vies de denúncia a diferents organismes, segons la matèria que es tracti. Per a facilitar la seva denúncia, s’aporta el següent enllaç:

https://european-union.europa.eu/contact-eu/make-complaint_es

A nivell estatal, es contempla l’Autoritat Independent de Protecció a l’Informant (A.A.I.), la creació del qual es preveu en la pròpia Llei 2/2023, de 20 de febrer, i l’Estatut del qual es va regular en el Reial decret 1101/2024, de 29 d’octubre.
Malgrat l’indicat, l’Autoritat com a tal encara està pendent de creació, per la qual cosa ha d’estar-se a les autoritats creades per les Comunitats Autònomes o, en aquelles ja existents a les quals se li hagin atribuït funcions relatives al Sistema Intern d’Informació.

A nivell autonòmic, ens trobem que no totes les Comunitats Autònomes han decidit crear o designar una autoritat que realitzi les funcions de Canal Extern.
Les que sí ho han fet, són:
Oficina Antifrau de Catalunya (OAC) antifrau.cat/es/investigacion/denuncia.html
Oficina Andalusa Antifrau (OAAF) buzon.antifraudeandalucia.es/#/
Oficina de Prevenció i Lluita contra la Corrupció a les illes Balears (OAIB)
Agència de Prevenció i Lluita contra el Frau i la Corrupció de la Comunitat Valenciana (AVAF)
antifraucv.es/buzon-de-denuncias-2/
Oficina de Bones Pràctiques i Anticorrupció de la Comunitat Foral de Navarra (OANA)
oana.es/es/denuncia

C. Enviament de justificant de recepció de la comunicació a l’informant, en el termini de set dies naturals següents a la seva recepció, tret que això pugui posar en perill la
confidencialitat de la comunicació.
D. Determinació del termini màxim per a donar resposta a les actuacions de recerca, que no podrà ser superior a tres mesos a comptar des de la recepció de la comunicació o, si no es va remetre un justificant de recepció a l’informant, a tres mesos a partir del venciment del termini de set dies després d’efectuar-se la comunicació, excepte casos d’especial complexitat que requereixin una ampliació del termini, i en aquest cas, aquest podrà estendre’s fins a un màxim d’altres tres mesos addicionals.
E. Previsió de la possibilitat de mantenir la comunicació amb l’informant i, si es considera necessari, de sol·licitar a la persona informant informació addicional.
F. Establiment del dret de la persona afectada al fet que se l’informi de les actuacions o omissions que se li atribueixen, i a ser sentida en qualsevol moment.
Aquesta comunicació tindrà lloc en el temps i forma que es consideri adequat per a garantir la bona fi de la recerca.
G. Garantia de la confidencialitat quan la comunicació sigui remesa per canals de denúncia que no siguin els establerts o a membres del personal no responsable del seu tractament, al qual s’haurà format en aquesta matèria i advertit de la tipificació com a infracció molt greu de la seva pèrdua i, així mateix, l’establiment de l’obligació del receptor de la comunicació de remetre-la immediatament al Responsable del Sistema.
H. Exigència del respecte a la presumpció d’innocència i a l’honor de les persones afectades.
I. Respecte de les disposicions sobre protecció de dades personals d’acord amb el que es preveu en el títol VI.
J. Remissió de la informació al Ministeri Fiscal amb caràcter immediat quan els fets poguessin ser indiciariamente constitutius de delicte. En el cas que els fets afectin els interessos financers de la Unió Europea, es remetrà a la
Fiscalia Europea.

7.- CANALES INTERNS D’INFORMACIÓ
Dins del Sistema Intern d’Informació, haurà d’incloure’s tot Canal Intern que disposi una entitat per a la presentació d’informació, respecte de les infraccions
previstes en l’article 2 de la Llei 2/2023 i exposades en l’apartat tercer d’aquest document, referent a l’àmbit material d’aplicació.
Al seu torn, els canals interns d’informació podran estar habilitats per a la recepció de qualssevol altres comunicacions o informacions fora de l’àmbit material establert anteriorment, però aquestes quedaran fora de l’àmbit de protecció de la Llei 2/2023, segons el seu article 7.4.
Els canals interns d’informació presentaran les següents característiques i procediment:
A. El canal intern haurà de permetre realitzar comunicacions per escrit o verbalment, o de les dues formes, la informació es podrà realitzar bé per escrit, a través de correu postal o a través de qualsevol mitjà electrònic habilitat a aquest efecte, o verbalment, per via telefònica o a través de sistema de missatgeria de veu. A sol·licitud de l’informant, també podrà presentar-se mitjançant una reunió presencial dins del termini màxim de set dies.
Si és el cas, s’advertirà a l’informant que la comunicació serà gravada i se l’informarà del tractament de les seves dades d’acord amb el que estableix el Reglament (UE) 2016/679 del Parlament Europeu i del Consell, de 27 d’abril de 2016.
B. A més, als qui realitzin la comunicació a través de canals interns se’ls informarà, de manera clara i accessible sobre els canals externs d’informació davant les autoritats competents i, si és el cas, davant les institucions, òrgans o organismes de la Unió Europea.
C. En fer la comunicació, l’informant podrà indicar un domicili, correu electrònic o lloc segur a l’efecte de rebre les notificacions.
D. Les comunicacions verbals, incloses les realitzades a través de reunió presencial, telefònicament o mitjançant sistema de missatgeria de veu, hauran de documentar-se d’alguna de les maneres següents, previ consentiment de l’informant:

1. Mitjançant una gravació de la conversa en un format segur, durador i accessible, o

2. A través d’una transcripció completa i exacta de la conversa
realitzada pel personal responsable de tractar-la.

E. Sense perjudici dels drets que li corresponen d’acord amb la normativa sobre protecció de dades, s’oferirà a l’informant l’oportunitat de comprovar, rectificar i acceptar mitjançant la seva signatura la transcripció de la conversa.
F. Els Canals Interns d’Informació permetran fins i tot la presentació i posterior presentació de comunicacions anònimes.
8.- RESPONSABLE DEL SISTEMA INTERN
L’òrgan d’administració o de govern de cada entitat o organisme obligat a comptar amb un Sistema Intern d’Informació, aprovarà el procediment de gestió d’informacions.

Aquest òrgan d’administració o de govern serà el competent per a la designació de la persona física responsable de la gestió d’aquest sistema o “Responsable del Sistema” (RSII), i de la seva destitució o cessament.
El Responsable del Sistema respondrà de la seva tramitació diligent.
Si s’optés perquè el Responsable del Sistema fos un òrgan col·legiat, aquest haurà de delegar en un dels seus membres les facultats de gestió del Sistema Intern d’Informació i de tramitació d’expedients de recerca.
Tant el nomenament com el cessament de la persona física individualment designada, així com dels integrants de l’òrgan col·legiat, hauran de ser notificats a l’Autoritat Independent de Protecció de l’Informant, A.A.I., o, si és el cas, a les autoritats o
òrgans competents de les comunitats autònomes, en l’àmbit de les seves respectives competències, en el termini dels deu dies hàbils següents, especificant, en el cas del seu cessament, les raons que han justificat el mateix.
A aquest efecte, la Responsable del Sistema Intern d’Informació designada és Blanca Rosell Cecilia.
El Responsable del Sistema haurà de desenvolupar les seves funcions de manera independent i autònoma respecte de la resta dels òrgans de l’entitat o organisme, no podrà rebre
instruccions de cap mena en el seu exercici, i haurà de disposar de tots els mitjans personals i materials necessaris per a dur-les a terme.
En el cas del sector privat, el Responsable del Sistema persona física o l’entitat en qui l’òrgan col·legiat responsable hagi delegat les seves funcions, serà un directiu de l’entitat, que exercirà el seu càrrec amb independència de l’òrgan d’administració o de govern d’aquesta. Quan la naturalesa o la dimensió de les activitats de l’entitat no justifiquin o permetin l’existència d’un directiu Responsable del Sistema, serà
possible l’acompliment ordinari de les funcions del lloc o càrrec amb les de Responsable del Sistema, tractant en tot cas d’evitar possibles situacions de conflicte d’interès.
En les entitats o organismes en què ja existís una persona responsable de la funció de compliment normatiu o de polítiques d’integritat, qualsevol que fos la seva denominació, podrà ser aquesta la persona designada com a Responsable del Sistema, sempre que compleixi els requisits establerts en la Llei 2/2023.
9.- PUBLICITAT DE LA INFORMACIÓ
Es proporcionarà informació adequada de manera clara i fàcilment accessible, sobre l’ús de tot Canal Intern d’Informació que s’hagi implementat, així com sobre els
principis essencials del procediment de gestió. En cas de comptar amb una pàgina web, aquesta informació haurà de constar en la pàgina d’inici, en una secció separada i fàcilment identificable.

10.- REGISTRE DE LES INFORMACIONS
S’haurà de comptar amb un llibre-registro de les informacions rebudes i de les recerques internes al fet que hagin donat lloc, garantint, en tot cas, els requisits de confidencialitat prevists en la Llei 2/2023.
Aquest registre no serà públic i únicament a petició raonada de l’Autoritat Judicial competent, mitjançant acte, i en el marc d’un procediment judicial i sota la tutela d’aquella, podrà accedir-se totalment o parcialment al contingut del referit registre.
Les dades personals relatives a les informacions rebudes i a les recerques internes només es conservaran durant el període que sigui necessari i proporcionat a l’efecte de complir amb aquesta llei. En particular, es tindrà en compte que:
A. Les dades que siguin objecte de tractament podran conservar-se en el sistema d’informacions únicament durant el temps imprescindible per a decidir sobre la procedència d’iniciar una recerca sobre els fets informats.
Si s’acredités que la informació facilitada o part d’ella no és veraç, haurà de procedir-se a la seva immediata supressió des del moment en què es tingui constància d’aquesta circumstància, tret que aquesta falta de veracitat pugui constituir un il·lícit penal, i en aquest cas es guardarà la informació pel temps necessari durant el qual es tramiti el procediment judicial.
B. En tot cas, transcorreguts tres mesos des de la recepció de la comunicació sense que s’haguessin iniciat actuacions de recerca, haurà de procedir-se a la seva supressió, tret que la finalitat de la conservació sigui deixar evidència del funcionament del sistema. Les comunicacions a les quals no s’hagi donat curs solament podran constar de forma anonimitzada, sense que sigui aplicable l’obligació de bloqueig prevista en l’art. 32 de la Llei orgànica 3/2018, de 5 de desembre, de Protecció de Dades Personals i garantia dels drets digitals (d’ara endavant, LOPD).
En cap cas podran conservar-se les dades per un període superior a deu anys.
11.- REVELACIÓ PÚBLICA I CONDICIONS DE PROTECCIÓ
S’entén per revelació pública la posada a la disposició del públic d’informació sobre accions o omissions.
A les persones que facin una revelació pública de les accions o omissions els serà aplicable el règim de protecció del Títol VII quan es compleixin les seves condicions de protecció i, a més, alguna de les previstes en l’article 28 de la Llei 2/2023.
Condicions generals de protecció de l’informant (art. 35)
Condicions de protecció específiques de la Revelació Pública (art. 28).
a) Tinguin motius raonables per a pensar que
la informació referida és veraç en el moment
de la comunicació o revelació, encara que
no aportin proves concloents, i que la
citada informació entra dins de l’àmbit d’aplicació
de la Llei 2/2023.
b) La comunicació o revelació s’hagi
realitzat conforme als requeriments
previstos en la Llei 2/2023.
a) Que hagi realitzat la comunicació primer
per canals interns i externs, o
directament per canals externs, sense que s’hagin
pres mesures apropiades sobre aquest tema
en el termini establert.
b) Que tingui motius raonables per a pensar
que, o bé la infracció pot constituir un
perill imminent o manifest per a l’interès
públic, en particular quan es dona una
situació d’emergència, o existeix un risc de
danys irreversibles, inclòs un perill per a la
integritat física d’una persona; o bé, en
cas de comunicació a través de canal
extern d’informació, existeixi risc de
represàlies o hi hagi poques probabilitats que
es doni un tractament efectiu a la
informació a causa de les circumstàncies
particulars del cas, com ara l’ocultació
o destrucció de proves, la connivència d’una
autoritat amb l’autor de la infracció, o
que aquesta estigui implicada en la infracció.
Les condicions anteriors, per a acollir-se a la protecció prevista en supòsits de
revelació pública, no seran exigibles quan la persona hagi revelat informació
directament a la premsa conformement a l’exercici de la llibertat d’expressió i d’informació
veraç.
12.- PROTECCIÓ DE DADES PERSONALS
A continuació, s’exposarà el règim de protecció de dades personals que regirà en el present procediment de gestió d’informacions del Sistema Intern d’Informació.
12.1.- Règim jurídic del tractament de dades personals
Els tractaments de dades es regiran pel que es disposa en el Reglament (UE) 2016/679 (RGPD); en la Llei orgànica 3/2018 (LOPD); en la Llei orgànica 7/2021, de 26 de maig, de
protecció de dades personals tractats per a fins de prevenció, detecció, recerca i enjudiciament d’infraccions penals i d’execució de sancions penals (d’ara endavant, EL 7/2021); així com pel que es disposa en la Llei 2/2023.
12.2.- Licitud dels tractaments de dades personals
Es consideraran lícits els tractaments de dades personals necessàries per a l’aplicació de la Llei 2/2023.
El tractament de dades personals, en els supòsits de comunicació interns, s’entendrà lícit en virtut dels articles 6.1.c) RGPD; 8 LOPD; 7 i 11 EL 7/2021.
El tractament de les dades personals derivat d’una revelació pública, es presumirà emparat en el que es disposa en els articles 6.1.e) del RGPD i 11 de la EL 7/2021.
El tractament de les categories especials de dades personals per raons d’un interès públic essencial es podrà realitzar conforme al que es preveu en l’article 9.2.g) RGPD.
12.3.- Informació sobre protecció de dades personals i exercici de drets
Quan s’obtinguin directament dels interessats les seves dades personals se’ls facilitarà la informació a què es refereixen els articles 13 RGPD i 11 LOPD.
Als informants i als qui duguin a terme una revelació pública se’ls informarà, a més, de manera expressa, que la seva identitat serà en tot cas reservada, que no es comunicarà a les persones a les quals es refereixen els fets relatats ni a tercers.
La persona a la qual es refereixin els fets relatats no serà en cap cas informada de la identitat de l’informant o de qui hagi dut a terme la revelació pública.
Els interessats podran exercir els drets a què es refereixen els arts. 15 a 22 RGPD.
Aquests drets són els denominats “ARC-POL”, referits al dret d’Accés, Rectificació, Cancel·lació, Oposició, Portabilitat, Oblit (o supressió) i Limitació.
En cas que la persona a la qual es refereixin els fets relatats en la comunicació o a la qual es refereixi la revelació pública exercís el dret d’oposició, es presumirà que, excepte prova en contra, existeixen motius legítims imperiosos que legitimen el
tractament de les seves dades personals.
12.4.- Tractament de les dades personals en el Sistema Intern d’Informació
L’accés a les dades personals continguts en el Sistema Intern quedarà limitat, dins de l’àmbit de les seves competències i funcions, exclusivament a:
A. El Responsable del Sistema i a qui el gestioni directament.
B. El responsable de recursos humans o l’òrgan competent degudament designat, només quan pogués procedir l’adopció de mesures disciplinàries contra un treballador.
C. El responsable dels serveis jurídics de l’entitat i organisme, si procedís l’adopció de mesures legals en relació amb els fets relatats en la comunicació.
D. Els encarregats del tractament que eventualment es designin.
E. El delegat de protecció de dades.
Serà lícit el tractament de dades per altres persones, o fins i tot la seva comunicació a tercers, quan resulti necessari per a l’adopció de mesures correctores en l’entitat o la tramitació dels procediments sancionadors o penals que, si és el cas,
procedeixin.
En cap cas seran objecte de tractament les dades personals que no siguin necessaris per al coneixement i recerca de les accions o omissions objecte del Sistema Intern d’Informació, procedint-se, si és el cas, a la seva immediata supressió. Així mateix, se suprimiran totes aquelles dades personals que es puguin haver comunicat i que es refereixin a conductes que no estiguin incloses en l’àmbit d’aplicació de la Llei 2/2023.
Si la informació rebuda contingués dades personals incloses dins de les categories especials de dades, es procedirà a la seva immediata supressió, sense que es procedeixi al registre
i tractament d’aquests.
Les dades que siguin objecte de tractament podran conservar-se en el sistema d’informacions únicament durant el temps imprescindible per a decidir sobre la procedència d’iniciar una recerca sobre els fets informats.
Si s’acredités que la informació facilitada o part d’ella no és veraç, haurà de procedir-se a la seva immediata supressió des del moment en què es tingui constància d’aquesta circumstància, tret que aquesta falta de veracitat pugui constituir un il·lícit penal, i en aquest cas es guardarà la informació pel temps necessari durant el qual es tramiti el
procediment judicial.
En tot cas, transcorreguts tres mesos des de la recepció de la comunicació sense que s’haguessin iniciat actuacions de recerca, haurà de procedir-se a la seva supressió, tret que
la finalitat de la conservació sigui deixar evidència del funcionament del sistema. Les comunicacions a les quals no s’hagi donat curs solament podran constar de forma
anonimitzada, sense que sigui aplicable l’obligació de bloqueig prevista en l’art. 32 LOPD.
Els empleats i tercers hauran de ser informats sobre el tractament de dades personals en el marc dels Sistemes d’Informació a què es refereix el present article.

12.5.- Preservació de la identitat de l’informant i de les persones afectades
Qui presenti una comunicació o dugui a terme una revelació pública té dret al fet que la seva identitat no sigui revelada a terceres persones.
Els Sistemes Interns d’Informació, els Canals Externs i els qui rebin revelacions públiques no obtindran dades que permetin la identificació de l’informant i hauran de comptar amb mesures tècniques i organitzatives adequades per a preservar la identitat i garantir la confidencialitat de les dades corresponents a les persones afectades i a qualsevol tercer que s’esmenti en la informació subministrada, especialment la identitat de l’informant en cas que s’hagués identificat.
La identitat de l’informant només podrà ser comunicada a l’Autoritat Judicial, al Ministeri Fiscal o a l’autoritat administrativa competent en el marc d’una recerca penal, disciplinària o sancionadora.
Les revelacions fetes en virtut d’aquest apartat estaran subjectes a salvaguardes establertes en la normativa aplicable. En particular, es traslladarà a l’informant abans de revelar la seva identitat, tret que aquesta informació pogués comprometre la recerca o el procediment judicial. Quan l’autoritat competent ho comuniqui a l’informant, li remetrà un escrit explicant els motius de la revelació de les dades confidencials en qüestió.
13.- MESURES DE PROTECCIÓ
A continuació, s’exposaran les diferents mesures del règim de protecció que es brinda a l’informant i a l’afectat per la comunicació.
13.1.- Condicions de protecció
Les persones que comuniquin o revelin infraccions objecte del Sistema Intern d’Informació, tenen dret a protecció sempre que concorrin les circumstàncies següents:
A. Tinguin motius raonables per a pensar que la informació referida és veraç en el moment de la comunicació o revelació, encara que no aportin proves concloents, i que la citada informació entra dins de l’àmbit d’aplicació de la Llei 2/2023.

B. La comunicació o revelació s’hagi realitzat conforme als requeriments previstos en la Llei 2/2023.
Queden expressament exclosos de la protecció aquelles persones que comuniquin o revelin:
A. Informacions contingudes en comunicacions que hagin estat inadmeses per algun canal intern d’informació o per alguna de les següents causes:
1. Quan els fets relatats manquin de tota versemblança.
2. Quan els fets relatats no siguin constitutius d’infracció de l’ordenament jurídic inclosa en l’àmbit d’aplicació de la Llei 2/2023.
3. Quan la comunicació manqui manifestament de fonament o
existeixin, segons el parer de la A.A.I., indicis racionals d’haver-se obtingut mitjançant la comissió d’un delicte. En aquest últim cas, a més de la inadmissió, es remetrà al Ministeri Fiscal relació circumstanciada dels fets que s’estimin constitutius de delicte.
4. Quan la comunicació no contingui informació nova i significativa sobre infraccions en comparació amb una comunicació anterior respecte de la qual han conclòs els corresponents procediments, tret que es donin noves circumstàncies de fet o de Dret que justifiquin un seguiment distint. En aquests casos, l’Autoritat Independent de Protecció de l’Informant, A.A.I., notificarà la resolució de manera motivada.
B. Informacions vinculades a reclamacions sobre conflictes interpersonals o que afectin únicament l’informant i a les persones a les quals es refereixi la comunicació o revelació.
C. Informacions que ja estiguin completament disponibles per al públic o que constitueixin mers rumors.
D. Informacions que es refereixin a accions o omissions no compreses en el llistat de matèries o infraccions objecte de comunicació del Sistema Intern d’Informació..

Les persones que hagin comunicat o revelat públicament informació sobre accions o omissions compreses dins del llistat de matèries objecte del Sistema Intern d’Informació de manera anònima però que posteriorment hagin estat
identificades i compleixin les condicions previstes en la Llei 2/2023, tindran dret a la protecció que la mateixa conté.
Les persones que informin davant les institucions, òrgans o organismes pertinents de la Unió Europea infraccions que entrin en l’àmbit d’aplicació de la Directiva (UE)

2019/1937 del Parlament Europeu i del Consell, de 23 d’octubre de 2019, tindran dret a protecció conformement al que es disposa en la Llei 2/2023 en les mateixes condicions que una persona que hagi informat per canals externs.
13.2.- Prohibició de represàlies
Es prohibeixen expressament els actes constitutius de represàlia, incloses les amenaces de represàlia i les temptatives de represàlia contra les persones que presentin una
comunicació conforme al que es preveu en la Llei 2/2023.
S’entén per represàlia qualssevol actes o omissions que estiguin prohibits per la llei, o que, de manera directa o indirecta, suposin un tracte desfavorable que situï a les
persones que les sofreixen en desavantatge particular respecte a una altra en el context laboral o professional, només per la seva condició d’informants, o per haver realitzat una revelació
pública.
A efectes enunciatius, es consideren represàlies les que s’adoptin en forma de:
A. Suspensió del contracte de treball, acomiadament o extinció de la relació laboral o estatutària, incloent-hi la no renovació o la terminació anticipada d’un contracte de treball temporal una vegada superat el període de prova, o terminació anticipada o anul·lació de contractes de béns o serveis, imposició de qualsevol mesura disciplinària, degradació o denegació d’ascensos i qualsevol altra modificació substancial de les condicions de treball i la no conversió d’un contracte de treball temporal en un indefinit, en cas que el treballador tingués expectatives legítimes que se li oferiria un treball indefinit; tret que aquestes mesures es duguessin a terme dins de l’exercici regular del poder de direcció a l’empara de la legislació laboral o reguladora de l’estatut de l’empleat públic
corresponent, per circumstàncies, fets o infraccions acreditades, i alienes a la presentació de la comunicació.
B. Danys, inclosos els de caràcter reputacional, o pèrdues econòmiques, coaccions, intimidacions, assetjament o ostracisme.
C. Avaluació o referències negatives respecte a l’acompliment laboral o professional.
D. Inclusió en llistes negres o difusió d’informació en un determinat àmbit sectorial, que dificultin o impedeixin l’accés a l’ocupació o la contractació d’obres o serveis.
E. Denegació o anul·lació d’una llicència o permís.
F. Denegació de formació.
G. Discriminació, o tracte desfavorable o injust.

La persona que veiés lesionats els seus drets per causa de la seva comunicació o revelació una vegada transcorregut el termini de dos anys, podrà sol·licitar la protecció de l’autoritat
competent que, excepcionalment i de forma justificada, podrà estendre el període de protecció, prèvia audiència de les persones o òrgans que poguessin veure’s afectats. La
denegació de l’extensió del període de protecció haurà d’estar motivada.
Els actes administratius que tinguin per objecte impedir o dificultar la presentació de comunicacions i revelacions, així com els que constitueixin represàlia o causin discriminació després de la presentació d’aquelles a l’empara de la Llei 2/2023, seran nuls de ple dret i donaran lloc, si és el cas, a mesures correctores disciplinàries o de responsabilitat, podent incloure la corresponent indemnització de danys i perjudicis
al perjudicat.
A més, l’Autoritat Independent de Protecció de l’Informant, A.A.I. podrà, en el marc dels procediments sancionadors que instrueixi, adoptar mesures provisionals en els termes establerts en l’article 56 de la Llei 39/2015, d’1 d’octubre, del Procediment Administratiu Comú de les Administracions Públiques.
13.3.- Mesures de suport
Les persones que comuniquin o revelin infraccions objecte del Sistema Intern d’Informació, a través dels procediments previstos en la Llei 2/2023, accediran a les mesures de suport següents:
A. Informació i assessorament complets i independents, que siguin fàcilment accessibles per al públic i gratuïts, sobre els procediments i recursos disponibles, protecció enfront de represàlies i drets de la persona afectada.
B. Assistència efectiva per part de les autoritats competents davant qualsevol autoritat pertinent implicada en la seva protecció enfront de represàlies, inclosa la certificació que poden acollir-se a protecció a l’empara de la Llei 2/2023.
C. Assistència jurídica en els processos penals i en els processos civils transfronterers, de conformitat amb la normativa comunitària.
D. Suport financer i psicològic, de manera excepcional, si així ho decidís l’Autoritat Independent de Protecció de l’Informant, A.A.I., després de la valoració de les circumstàncies derivades de la presentació de la comunicació.
Tot això, amb independència de l’assistència que pogués correspondre a l’empara de la Llei 1/1996, de 10 de gener, d’assistència jurídica gratuïta, per a la representació i defensa
en procediments judicials derivats de la presentació de la comunicació o revelació pública.

13.4.- Mesures de protecció enfront de represàlies
No es considerarà que les persones que comuniquin informació sobre les accions o omissions recollides en la Llei 2/2023, o que facin una revelació pública de conformitat amb
aquesta, hagin infringit cap restricció de revelació d’informació, i aquelles no incorreran en responsabilitat de cap mena en relació amb aquesta comunicació o
revelació pública, sempre que tinguessin motius raonables per a pensar que la comunicació o revelació pública d’aquesta informació era necessària per a revelar una acció o omissió en virtut de la Llei 2/2023; tot això sense perjudici que la protecció prevista en la mateixa per a les persones treballadores que informin sobre infraccions del Dret
laboral en matèria de seguretat i salut en el treball, s’entendrà sense perjudici de la seva normativa específica. Aquesta mesura no afectarà les responsabilitats de caràcter
penal.
El que es preveu anteriorment s’estén a la comunicació d’informacions realitzades pels representants de les persones treballadores, encara que es trobin sotmeses a obligacions legals de sigil o de no revelar informació reservada. Tot això sense perjudici de les normes específiques de protecció aplicables conforme a la normativa laboral.
Els informants no incorreran en responsabilitat respecte de l’adquisició o l’accés a la informació que és comunicada o revelada públicament, sempre que aquesta adquisició o accés no constitueixi un delicte.
Qualsevol altra possible responsabilitat dels informants derivada d’actes o omissions que no estiguin relacionats amb la comunicació o la revelació pública o que no siguin
necessaris per a revelar una infracció en virtut de la Llei 2/2023, serà exigible conforme a la normativa aplicable.
En els procediments davant un òrgan jurisdiccional o una altra autoritat relatius als perjudicis soferts pels informants, una vegada que l’informant hagi demostrat raonablement que ha comunicat o ha fet una revelació pública de conformitat amb
la Llei 2/2023 i que ha sofert un perjudici, es presumirà que el perjudici es va produir com a represàlia per informar o per fer una revelació pública. En tals casos, correspondrà a la persona que hagi pres la mesura perjudicial provar que aquesta mesura
es va basar en motius degudament justificats no vinculats a la comunicació o revelació pública.
En els processos judicials, inclosos els relatius a difamació, violació de drets d’autor, vulneració de secret, infracció de les normes de protecció de dades, revelació de secrets empresarials, o a sol·licituds d’indemnització basades en el dret laboral o estatutari, les persones que tenen la condició d’informants, habilitades per a la presentació de comunicacions, d’acord amb l’àmbit personal d’aplicació de la Llei 2/2023, no incorreran en responsabilitat de cap mena a conseqüència de comunicacions o de revelacions públiques protegides per aquesta. Aquestes persones tindran dret a al·legar en el seu descàrrec i en el marc dels referits processos judicials, l’haver comunicat o haver fet una revelació pública, sempre que tinguessin motius raonables per a pensar que la comunicació o revelació pública era necessària per a posar
de manifest una infracció en virtut de la Llei 2/2023.
13.5.- Mesures per a la protecció de les persones afectades
Durant la tramitació de l’expedient les persones afectades per la comunicació tindran dret a la presumpció d’innocència, al dret de defensa i al dret d’accés a l’expedient en els termes regulats en aquesta llei, així com a la mateixa protecció
establerta per als informants, preservant-se la seva identitat i garantint-se la confidencialitat dels fets i dades del procediment.
13.6.- Suposats d’exempció i atenuació de la sanció administrativa
A més de les mesures exposades, es contempla una previsió expressa en aquells supòsits en els quals l’autor o partícip d’una infracció administrativa objecte de la informació comunicada, sigui la que informi de la seva existència a l’òrgan administratiu competent per a resoldre.
A pesar que això s’escapa de l’àmbit intern empresarial, es considera precís incloure’l en el present protocol, a aquest efecte d’afavorir la revelació d’aquestes conductes, en cas
d’arribar a produir-se, per part dels implicats.
A aquest efecte, quan una persona que hagués participat en la comissió de la infracció administrativa objecte de la informació sigui la que informi de la seva existència mitjançant la
presentació de la informació i sempre que la mateixa hagués estat presentada amb anterioritat al fet que hagués estat notificada la incoació del procediment de recerca o sancionador, l’òrgan competent per a resoldre el procediment, mitjançant resolució motivada, podrà eximir-li del compliment de la sanció administrativa que li correspongués sempre que resultin acreditats en l’expedient els següents extrems:
A. Haver cessat en la comissió de la infracció en el moment de presentació de la comunicació o revelació i identificat, si és el cas, a la resta de les persones que hagin participat o afavorit aquella.
B. Haver cooperat plena, contínua i diligentment al llarg de tot el procediment de recerca.
C. Haver facilitat informació veraç i rellevant, mitjans de prova o dades significatives per a l’acreditació dels fets investigats, sense que hagi procedit a la destrucció d’aquests o a la seva ocultació, ni hagi revelat a tercers, directament o indirectament el seu contingut.
D. Haber procedit a la reparació del mal causat que li sigui imputable.

Quan aquests requisits no es compleixin íntegrament, inclosa la reparació parcial del mal, quedarà a criteri de l’autoritat competent, prèvia valoració del grau de contribució a la resolució de l’expedient, la possibilitat d’atenuar la sanció que hauria correspost a la infracció comesa, sempre que l’informant o autor de la revelació no hagi estat sancionat anteriorment per fets de la mateixa naturalesa que van donar
origen a l’inici del procediment.
L’atenuació de la sanció podrà estendre’s a la resta dels participants en la comissió de la infracció, en funció del grau de col·laboració activa en l’esclariment dels fets, identificació d’altres participants i reparació o minoració del mal causat,
apreciat per l’òrgan encarregat de la resolució.
Aquests supòsits d’exempció i atenuació de la sanció no seran aplicable a les infraccions establertes en la Llei 15/2007, de 3 de juliol, de Defensa de la Competència.

14.- PROCEDIMENT PER A DENUNCIAR UNS FETS
A continuació, s’exposarà, de forma resumida i esquemàtica, el procés de gestió de la denúncia, per a facilitar la comprensió i seguiment de la informació anterior.
14.1.- Enviament de la denúncia
La denúncia pot presentar-se de manera anònima o aportant dades identificatives, segons ho prefereixi la persona que denúncia, sent aquest un dels seus drets.
El canal preferent per a realitzar les comunicacions relatives a infraccions administratives, greus o molt greus, així com aquells delictes dels quals pugui ser coneixedor, que s’hagin produït o afectin l’empresa, és la bústia externa de DESCOMPLICA’T.
https://www.descomplicat.com/es/denuncias/sistema-interno-de-informacion.html

Sense perjudici de l’anterior, pot ser que decideixi acudir directament al Responsable del Sistema Intern o a una tercera persona de l’empresa.
En aquest últim cas, aquesta tercera persona haurà de posar-lo en coneixement del Responsable del Sistema Intern, de manera immediata i evitant la seva difusió, en compliment dels deures de confidencialitat.
La pèrdua d’aquesta confidencialitat està previst com una infracció molt greu.
La denúncia pot presentar-se, per escrit, de manera verbal o sol·licitant una reunió presencial (la reunió es durà a terme dins dels 7 dies següents a la seva sol·licitud).
En el cas de les denúncies verbals (inclosa la reunió presencial), haurà de ser documentada previ consentiment, ja sigui amb una gravació o mitjançant una transcripció completa i exacta.

En cas que es transcrigui, s’oferirà la possibilitat de comprovar el seu contingut, rectificar-lo i acceptar-lo amb la seva signatura.
14.2.- Admissió a tràmit
Una vegada s’hagi rebut la denúncia, ja sigui per via escrita, verbal o a través d’una reunió presencial, es valorarà si aquesta compleix amb els requisits perquè aquesta pugui ser admesa
i gestionada, o no.
Pot ocórrer que la comunicació sigui d’una cosa completament aliena al Sistema Intern (publicitat, informació comercial, etc.), i en aquest cas es procedirà al seu esborrament.
També pot ser que la denúncia sigui relativa a un altre canal o via comunicativa de l’empresa, i en aquest cas s’enviarà al canal corresponent.
Finalment, pot ser que la informació sí que sigui relativa a la denúncia d’uns fets o conductes que puguin suposar una infracció administrativa o un delicte (per exemple: assetjament, assetjament sexual, agressions, infracció de drets laborals, etc.), en aquest cas, s’admetrà a tràmit, se li atorgarà un Codi Identificatiu a l’expedient de la seva tramitació i es registrarà en el Sistema Intern. Aquest Codi Identificatiu serveix per a garantir la confidencialitat i l’anonimat. S’utilitzarà en tots els escrits i comunicacions corresponents a la tramitació de la
denúncia realitzada.
14.3.- Justificant de recepció
Tret que s’apreciï que pot posar-se en perill la confidencialitat, una vegada admesa a tràmit la denúncia, s’enviarà a l’informant un document acreditant la recepció de la denúncia, dins dels 7 dies naturals següents a la seva recepció.
El fet d’enviar-lo o no, no suposa un menyscapte als drets de l’informant, únicament afecta al moment de calcular quan s’inicia la fase de recerca, perquè es té, com a màxim, tres mesos per a concloure-la i notificar els resultats (tret que es
consideri necessari una pròrroga de tres mesos, per la complexitat del cas).
14.4.- Recerca
Una vegada conclogui el termini de 7 dies anterior per a acusar el seu rebut, s’iniciarà la fase de recerca dels fets.
El termini exacte per a la tramitació i notificació serà de 3 mesos, sense perjudici que, si s’està tramitant una denúncia relativa a una circumstància d’assetjament o assetjament sexual, s’haurà de resoldre amb la màxima prestesa i diligència, vetllant per resoldre-ho com més aviat millor
en garantia dels drets i benestar de la persona afectada.

En aquest punt, l’informant, testimonis, possibles coneixedors i el propi denunciat, seran cridats a prestar declaració sobre els fets investigats, tenint ple respecte a l’anonimat i confidencialitat que assisteixen tant a informant com acusat.
L’acusat gaudirà dels següents drets:
– Es respectarà i s’exigirà el respecte al seu dret a la presumpció d’innocència i a l’honor.
– Tindrà dret a ser informat de les accions o omissions que se li
atribueixen i a ser sentit en qualsevol moment.
– El dret de defensa, podent exposar la seva versió, presentar quantes al·legacions i proves estimi pertinents, així com comparèixer assistit d’advocat.
– El dret d’accés a l’expedient, anonimitzat i sense poder accedir a la denúncia de l’informant.
– Dret a la confidencialitat i preservació de la seva identitat.

14.5.- Finalització de la recerca
Una vegada s’acabi la recerca, el Responsable del Sistema Intern realitzarà un informe de conclusions i, sobre la base del mateix, sol·licitarà l’adopció de mesures correctives, reparadores o disciplinàries que estimi pertinents, a la Direcció de l’empresa.

14.6.- Notificació de la resolució a les parts
Una vegada la Direcció hagi determinat les mesures a aplicar, es notificarà a l’informant i al denunciat un resum dels fets, dels resultats de recerca, la conclusió aconseguida i les mesures que s’adoptaran.